La Ceràmica medieval de l'Esquerda : aproximació tipològica i arqueomètrica / Imma Ollich, Esther Travé, Maria Ocaña, Albert Pratdesaba, Montserrat de Rocafiguera



En: 236476 Estudis sobre ceràmica i arqueologia de l'arquitectura : homenatge al Dr. Alberto López Mullor : Barcelona, 14 de maig de 2018, Bellaterra, 15 i 16 de maig de 2018. Barcelona : Servei de Patrimoni Arquitectònic Local Diputació de Barcelona : Museu d'Història de Barcelona, Ajuntament de Barcelona : Museu d'Arqueologia de Catalunya, Generalitat de Catalunya : Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana Universitat Autònoma de Barcelona, 2020. p. 289-299 : il


L'estudi de la ceràmica medieval procedent del jaciment arqueològic de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) no ha estat objecte encara d'una sistematització tipològica completa. Les campanyes d'excavació dutes a terme al jaciment des del 1977 al poble medieval han proporcionat una gran quantitat de ceràmica grisa que abasta del segle IX fins el segle XIII dC. D'ençà el 2010, les campanyes realitzades a la zona de la muralla han documentat la presència de ceràmiques més antigues, concretament d'espatulades corresponents a temps carolingis, finals s.VIII - inicis s. X. Com a homenatge al Dr. Alberto López Mullor, que ens havia ajudat en la classificació de la ceràmica grisa de l'Esquerda, en aquest article es proposa una definició tipològica formal i tecnològica de les ceràmiques medievals de l'Esquerda, des del segle VII al XIV, incloent-hi les últimes troballes i els resultats dels darrers estudis arqueomètrics realitzats.

El Castell de Falgars : estudi arqueològic d'una torre de guaita des de la baixa república romana fins a l'època medieval / Albert Pratdesaba, Joan Frigola, Carles Padrós, Anna Madroñal



En: Quaderns de les assemblees d'estudis. Besalú, núm. 2 (2017) , p. 95-120 : il.
Bibliografia. Resums en català i anglès.

La Torre de Campelles (Campelles, Ripollès). Nou horitzons cronològics. Intervencions arqueològiques 2016-2017 / Albert Pratdesaba i Sala, Elisenda Collelldemont i Vives
Pratdesaba i Sala, Albert


En: 204046 Catorzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Barcelona ; Girona ; [Caldes de Malavella] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona, Departament d'Història i Història de l'Art : Ajuntament de Caldes de Malavella, 2018. p. 523-530 : il., plàn

Bibliografia.

Primeres intervencions arqueològiques al Vilar de Freixe (Espolla, Alt Empordà) / Elisenda Collelldemont, Albert Pratdesaba, Daniel Robles
Collelldemont i Vives, Elisenda


En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 343-346 : il., plàn

Bibliografia.

El Castell de Falgars (Beuda, la Garrotxa). Campanya de consolidació d'estructures / Joan Frigola Torrent, Albert Pratdesaba Sala
Frigola i Torrent, Joan


En: 221234 Dotzenes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona : Actes : Besalú, 13 i 14 de juny de 2014. Barcelona ; Girona ; [Besalú] : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura Museu d'Arqueologia de Catalunya : Universitat de Girona : Ajuntament de Besalú, 2014. p. 229-231 : il.

Bibliografia.

La Muralla de Roda Ciutat. Visigots i carolingis al jaciment de l'Esquerda (les Masies de Roda, Osona) / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala i M. Àngels Pujol i Camps



En: Tribuna d'arqueologia. Barcelona. 2012-2013 (2015) , p. 262-273 : il.
Bibliografia.

Les darreres intervencions arqueològiques dutes a terme al llarg del 2012 al jaciment de l'Esquerda han permès la descoberta d'una muralla de més de 100 m de longitud i 3 m d'amplada, amb un parament de grans carreus irregulars units amb morter. A més de la torre situada a l'extrem Est de la muralla s'han localitzat dues noves torres cap a l'Oest, la darrera amb una entrada en angle. La tipologia dels paraments, la ceràmica i altre material arqueològic associat apunten cap a una cronologia de construcció i ús entre els segles V i VIII dC, amb una destrucció a inicis del segle IX dC. Tot plegat conforma un conjunt defensiu que tanca l'accés a la península sobre el Ter que permet identificar-lo com la Roda Ciutat esmentada pels Annals Reials de l'emperador carolingi Lluís el Pietós. A finals del segle VIII i inicis del IX dC l'Esquerda-Roda era el centre de la línea de defensa establerta pels francs al llarg del riu Ter davant dels musulmans, per tal de protegir Girona i els passos pirinencs, i avançar cap a Barcelona.

La Ceràmica grisa medieval de l'Esquerda (Roda de Ter, Osona) : estudi morfomètric, anàlisi funcional i provinença / Esther Travé Allepuz, Albert Pratdesaba i Sala, Maria Ocaña i Subirana, Imma Ollich i Castanyer



En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 186 (2020) , p. 525-547 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Les excavacions arqueològiques a l'Esquerda es van iniciar el 1977 i encara continuen a dia d'avui. Durant més de quaranta anys els treballs en aquest jaciment han permès recuperar una quantitat ingent de ceràmica grisa que, degudament analitzada, ens permet copsar elements significatius d'adaptació tècnica i funcional, així com l'existència de diversos centres productors que van abastir el poblat al llarg del període medieval. En aquest treball presentem una anàlisi detallada dels materials recuperats entre 1977 i 2013 en el seu context, a partir d'una anàlisi morfomètrica que ens permet definir una tipologia acurada de la qual n'interpretem dades relatives a l'adequació tècnica dels materials i la seva possible provinença amb l'objectiu de refinar mostrejos i definir hipòtesis de treball futures.

Una Torre de guaita carolíngia a la frontera del Ter : un experiment de construcció amb fusta a l'Esquerda / Imma Ollich i Castanyer, Montserrat de Rocafiguera i Espona, Albert Pratdesaba i Sala, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXIX, núm. 184 (2019) , p. 169-194 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'article presenta el procés i els resultats de la construcció amb fusta d'una torre de guaita a l'Àrea de Recerca Experimental de l'Esquerda, a Roda de Ter, Osona. El projecte es basa en les evidències arqueològiques localitzades al jaciment de l'Esquerda i en altres indrets al llarg del riu Ter, que es poden associar amb estructures de fusta bastides a finals del segle viii de la nostra era a la frontera sud de l'imperi carolingi. El resultat és una torre de 7,5 m d'alçada, construïda sobre la roca amb troncs encaixats sense cap unió metàl·lica, i rodejada per una palissada també de fusta. La seva ubicació permet que s'integri en el relat museogràfic del Museu Arqueològic de l'Esquerda.

Les Fortificacions osonenques del període medieval. Estat de la qüestió arqueològica / Albert Pratdesaba i Sala
Pratdesaba i Sala, Albert


En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 179 (2017) , p. 9-22 : il.
Número monogràfic: Castells i fortaleses medievals d'Osona. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

L'abundància d'arquitectura militar medieval a la comarca d'Osona distingeix el nostre paisatge. Les fortificacions presenten uns trets característics fruit de l'herència de la tradició constructiva romana juntament amb les influències dels pobles musulmans i carolingis. L'inici de l'arqueologia medieval l'últim terç del segle xx va promocionar l'estudi de les fortificacions complementant la documentació i la història dels llinatges familiars fins als nostres dies.

Roda Ciutat : el nucli fortificat de l'Esquerda sobre el Ter i el seu territori / Imma Ollich, Montserrat de Rocafiguera, Albert Pratdesaba, [et al.]



En: Ausa. Vic. vol. XXVIII, núm. 179 (2017) , p. 23-40 : il.
Número monogràfic: Castells i fortaleses medievals d'Osona. Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

A l'inici de l'edat mitjana, visigots i carolingis van aprofitar la fortalesa de l'Esquerda per establir-hi Roda Ciutat, que va actuar de lloc central sobre d'altres punts fortificats al llarg del Ter. D'una banda, cal relacionar la importància del lloc amb el seu passat ibèric ausetà i el seu oppidum, i de l'altra, amb la situació estratègica en una península espadada sobre un meandre del riu. En aquest article s'aprofundeix en les estructures militars descobertes a les darreres campanyes d'excavació arqueològica, i la seva evolució al llarg de l'edat mitjana, fins a la destrucció de l'assentament el 1314.

El Procés de fortificació i reocupació del territori a Catalunya entre els rius Ter i Llobregat en època altmedieval i carolíngia : el cas de l'Esquerda segles VIII-X [Fitxer informàtic] / Albert Pratdesaba i Sala ; [Dirigida per: Imma Ollich i Castanyer]
Pratdesaba i Sala, Albert


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2016
Dirigida per: Ollich i Castanyer, Imma. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2016
1 recurs electrònic (449 p.)

La present tesi doctoral té com a objectiu principal l'estudi de la fortificació del territori entre els rius Ter i Llobregat en època altmedieval, concretament a través de l'estudi de la muralla apareguda al jaciment de l'Esquerda, situat a les Masies de Roda (Osona). L'estudi de la tesi doctoral parteix de l'excavació arqueològica de la muralla de l'Esquerda com a font principal d'informació complementada per la documentació escrita medieval publicada com els annals reials francs així com d'altres documents originals dels diversos segles que composen l'edat mitjana. La muralla del jaciment de l'Esquerda, conegut fins al final d'època medieval amb el nom de Roda Civitas no és un element aïllat, sinó que es val de la mateixa geomorfologia de la península formada pel riu Ter per optimitzar la seva defensa. En aquest aspecte, el propi relleu amb cingles de 50 metres sobre el riu permet tant sols que amb la construcció d'una sola línia de muralla a la zona nord, tota la península quedi sota resguard. La ubicació d'aquest poblat fortificat no va ser única i exclusivament per les facilitats defensives, sinó que alhora permetia el control d'un territori estratègic: les vies de comunicació que travessaven la plana osonenca cap als territoris del nord vers els Pirineus i vers l'est cap a les terres gironines, que durant els segles VIII i IX dC van ser utilitzats pels exèrcits musulmans per assaltar les posicions franques. Mostra de la importància estratègica és la ocupació antròpica fortificada al mateix lloc des d'època ibèrica fins al segle XIV dC.